A Andaira fa anys que explorem com les formes d'habitar condicionen la nostra qualitat de vida i acompanyant la transformació dels models. En un context de crisi habitacional, el cohousing o habitatge col·laboratiu emergeix no només com una alternativa residencial, sinó també com a pilot de l'Economia Social i Solidària.  

Després de la realització de la Avaluació d'impacte comparat de comunitats de convivència sènior en el marc de Comunitats de Cures i l´Estudi dl´mpacte de l´habitatge cooperatiu en cesió d´ús, per a HABICOOP, busquem reforçar els fonaments d'un model en auge, aportant evidències que permetin escalar polítiques públiques d'habitatge arrelades a la sostenibilitat i la justícia social. 

L´objectiu principal d´aquestes avaluacions ha estat conèixer el impacte diferencial del cohousing i models d'habitatge cooperatiu respecte dels models tradicionals (residències o lloguer de mercat) a la vida de les persones. Volem entendre no sols si el model funciona, sinó com i per què es produeixen els canvis. 

El mesurament de l'impacte 

Per respondre les preguntes que ens plantejàvem, ambdues avaluacions es recolzen en la mesurament de l'impacte net del model d'habitatge mitjançant el mètode quasi experimental de comparació postest entre grups. S'ha aplicat un control estadístic multivariant de possibles variables intervinents, a més d'un control de biaixos que inclou mostreig estratificat i altres procediments de control de qualitat de les dades. 

En cohousing sènior s'identifiquen impactes positius en autonomia, integració social i benestar emocional, mentre que altres indicadors com ara la millora de salut física o la reducció de morbiditat no mostren diferències estadísticament significatives davant d'altres models.  

Al model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, també s'identifiquen impactes substancials en l'àmbit social, ambiental i econòmic, i descriu un nínxol de canvi especialment clar a nivell relacional, amb canvis positius en solitud no desitjada, suport mutu i cohesió, vinculats a més amb benestar emocional (felicitat) i qualitat de vida. 

---

La teoria del canvi aplicada a models dhabitatge

Una part central de “com ho fem” és a la teoria del canvi. La avaluació sistèmica orientada per teoria del canvi explica la cadena causal de supòsits que ajuda a entendre com els recursos i els processos de treball condueixen pas a pas als resultats.  

Aquest enfocament ens ha permès comprendre que, més enllà dels resultats concrets, tots dos treballs comparteixen una conclusió: els impactes més consistents es concentren en allò relacional i en el benestar emocional. La vida a les comunitats d'habitatge cooperatiu genera impactes mesurables a l'enllaç social, la qual cosa millora el benestar, suports, autonomia, dret a l'habitatge i sostenibilitat ambiental, però aquests impactes depenen de condicions o factors concrets de funcionament del model com a governança, recursos, disseny, accessibilitat econòmica, etc.

Quan mirem la generació de cohesió i suport mutu, les dues avaluacions es reforcen entre si. En cohousing sènior les persones es troben en un entorn més cohesionat que en residències, una mica lligat al compromís comunitari i al mode de vida cooperatiu; i s'hi observa evidència d'una solidaritat quotidiana. En cessió d'ús, es destaca com el disseny arquitectònic i els espais compartits funcionen com a palanques: la satisfacció amb espais privatius i comuns es vincula amb confort i sostenibilitat, i una part substancial de les persones passa regularment temps amb les veïnes en espais comuns, cosa que impregna la participació i la governança. 

La dimensió econòmica i ambiental apareix amb força al model de cessió d'ús, i aquí les dades ajuden a aterrar debats que solen quedar-se en impressions. Se subratlla que el model aporta seguretat i estabilitat, amb condicions econòmiques d'accés i possibilitat de viure indefinidament, reduint preocupacions habituals del lloguer i connectant-lo amb autodeterminació i la capacitat de desenvolupar un projecte de vida propi. 

També es descriuen impactes ambientals relacionats amb l'eficiència energètica, el confort climàtic i l'estalvi d'aigua i es descriuen pràctiques com la mobilitat més sostenible, amb un efecte que no és només en termes ambientals: aquestes pràctiques contribueixen a reduir despeses ia prevenir situacions de pobresa energètica, incrementant la capacitat d'estalvi de les llars. 

---

Els models d'habitatge des de la perspectiva de gènere 

La perspectiva de gènere no es tracta com a afegit, sinó com a part consubstancial del disseny de les comunitats d'habitatge. A cohousing sènior s'assenyala que els cures segueixen marcades per una forta feminització i que és imprescindible implementar estratègies de cuidats amb perspectiva de gènere per redistribuir responsabilitats i evitar reproduir desigualtats.  

En cessió d'ús, s'apunta que una presència proporcionalment més gran de dones i la inclusió de persones no binàries, suggereix espais més permeables a pràctiques equitatives i inclusives i una obertura més gran a mirades feministes interseccionals en l'organització de la vida quotidiana. Així mateix, la presència destacada de llars unipersonals dins d'aquests projectes pot ser un indicador d'una oportunitat més gran d'accés a l'habitatge per a perfils que, per motius econòmics, podrien trobar serioses dificultats per accedir a un habitatge digne i independent al mercat privat. 

Alguns apunts per a futures avaluacions 

En el context actual de crisi habitacional que travessem, la revisió de models d'habitatge està en apogeu i s'assenyala un increment de la presència de l'habitatge col·laboratiu en els darrers anys. Disposar de models que creixen i s'expandeixen no n'hi ha prou; necessitem models que demostrin què aporten, per a qui, sota quines condicions i comprendre millor els reptes que se'ns presentaran al futur.  

Quan la avaluació amb qualitat tècnica i metodològica entra al joc, contribueix al pensament avaluatiu, aporta transparència i transferibilitat i ajuda a fonamentar la presa de bones decisions sobre l'escenari futur cap al que volem avançar.